Estimats Marc i Júlia

Estimats Marc i Júlia avui és el vostre primer aniversari, MOLTES FELICITATS! Jo estic molt lluny però penso amb vosaltres amb un xic d’enyor per això, però també amb satisfacció, perquè sé que tot ho esteu fent bé i que tothom pren cura de vosaltres i us estima. Fa poc vaig veure una pel·lícula que tenia un protagonista molt semblant a vosaltres es deia Timothy i és molt més gran, de fet podria ser el vostre avi, però la màgia d’un invent que encara no forma part de les vostres vides, permet veure-ho com era i avui sou vosaltres. Timothy va néixer quan acabava la guerra més horrible segurament que hi ha hagut mai i el seu futur era un interrogant complet. Ningú no sabia que passaria al mon després d’aquesta guerra, però el senyor que feia la pel·lícula, que es deia Humphrey, estava convençut, i molts amb ell, que Timothy es mereixia un mon millor on això no tornés a passar. Per tal d’assolir-ho molta gent es va deixar, literalment, les seves vides. Molts pensen que ho van assolir. Timothy ha viscut, viu, en un mon on la fam com a problema ha deixat d’existir i no ha hagut de passar mai cap nit a un refugi antiaeri, tot i que el seu país si ha fet guerres inútils i malvades a llocs llunyans. Aquest ha estat també meu món i els dels vostres pares. D’altres no ho veuen tant clar que tot hagi anat bé, però ja tindreu temps d’aprendre que de punts de vista n’hi ha molts i cap és clarament la veritat. Allò important però és que molta gent estava d’acord en que Timothy i tots els altres nadons es mereixien fer el màxim esforç possible. Ara no sé pas si el consens és tan clar i tinc seriosos dubtes sobre el món que els vells us anem a deixar. Em sembla que quan sigueu grans ens podreu fer molts retrets a les generacions precedents, segurament menys generoses i més egoistes que les que construïren el mon de Timothy. Així doncs a les felicitats hem d’afegir el demanar perdó, perquè tot sembla indicat que us tocaren pagar factures de coses de les que no haureu arribat a fruir. En tot cas, però gràcies per existir, per aportar allò que és més valuós a la vida i per la vostra exigència que ens obliga a defugir el se me’n fotisme, la indiferència, la mandra, el nihilisme ....