Vulnerabilitat

Quan llegia filosofia amb tota la intensitat possible, en el període que estava redactant la meva tesis, la lectura que potser em va sobtar més fou la d’E. Levinas. De fet, m’atreviria a dir que l’autor lituà segueix sent la màxima referència del segle passat (tot tenint en compte, és clar, que hom no pot gosar començar a llegir-ho sense una familiaritat real amb les obres de Husserl i Heideger). Ara no freqüento les seves pàgines. Mai, o gairebé mai, disposo del temps i la capacitat de concentració que requereix la lectura d’aquest autor. No ho he oblidat del tot, però, i algunes de les seves idees més o menys característiques són fàcils de trobar com a rerefons d’algunes de les coses que dic o escric. Una idea exposada a Autrement qu’être és la de la vulnerabilitat, que per Levinas constitueix un dels atributs fonamentals de la condició humana, obrir-me envers els altres passa per tenir aquest coneixement i ser capaç d’exposar la meva veritat fonamental. Tot això no està gaire allunyat del intentava parlar ahir. La fascinació produïda pels meus nebots és una manera visceral de descriure aquesta reflexió. Allò que hom pot contemplar en ells, i òbviament a qualsevol bebè, és la vulnerabilitat en estat pur. Dit en altres termes, la veritat d’allò que som. La resta,allò que afegeixen treballosament els anys, és pura i simplement artifici, disfressa, en termes més nobles, cultura. Aprofito en tot cas aquest gir filosòfic per inserir un altre foto dels interfectes.