J.G.Ballard

En part mitjançant l’obra de Grey, he arribat a llegir aquest any un parell de llibres de J.G. Ballard, un autor del que només havia sentit parlar vagament (coneixia només l’adaptació cinematogràfica d’una de les seves novel·les Crash que rodà fa bastants anys David Cronenberg) Per Gray, Ballard és un dels autors més il·lustratius del moment present en el mateix sentit en que foren il·lustratius Orwell o Huxley. Vaig llegir primer la seva darrera novel·la Kingdom Comes, que em sembla interessant en el seu plantejament sense que em convencés la finalització de la trama. Aquest estiu he llegit Super-cannes i m’ha resultat més interessant. Les dues obres tenen un esquema molt semblant. Totes dues es poden descriure com exploracions per un subjecte, d’entrada badoc, de mons aparentment exemplars però que acaben mostrant-se com àmbits especialment patològics. En el cas de Super-cannes, és un conjunt de zona residencial i parc d’empreses situat a la costa blava francesa. El capítol X és un dels més interessants del llibre. Comença amb una intent d’explicació del turisme com una resta ancestral del nostra passat neolític i erràtic per acabar oferint una visió de la utopia presentada a la novel·la on assistim a la formació d’una super-elit, segregada de la resta de la humanitat i alienada en un sentit proper al marxista, la seva vida consisteix quasi únicament en el treball, tot i que la seva existència no està marcada per la misèria, més aviat, tot el contrari. L’objecte d’aquesta utopia és la total realització, en profit de les corporacions, del potencial creatiu que hom en pugui tenir. El premi és la llibertat de la vella moralitat, tutelat pel domini omniabarcador d’aquestes corporacions. Això sembla una direcció possible per un canvi que efectivament està succeint a marxes forçades:el progressiu increment de la pèrdua de rellevància de les classes mitjanes que de fet són possiblement un luxe que Occident ja no pot ni necessita permetre’s (mesures com les donacions electoralistes de Zapatero em sembla que també tenen aquesta direcció). Evidentment, sense classes mitjanes només podríem parlar de democràcia en un sentit virtual del terme.