Petit elogi de Karl Marx

Vaig avançant el llibre al que em referia darrerament a un els posts, la missa negra de John Gray. Per la seva justícia em sembla que val la pena destacar-ne l’elogi de la figura de Karl Marx (Gray no ve del PSUC ni res per l’estil, sinó que a la seva joventut estava proper al partit conservador). Marx ha estat de llarg un dels millors analistes del sistema capitalista, el que més clarament ha identificat la seva característica principal: el capitalisme és essencialment revolucionari; el seu efecte fonamental és la destrucció de totes les estructures tradicionals. Els partits que es defineixen com conservadors i alhora defensors de la lliure empresa són contradictoris. De fet, la contraposició simplista entre figures, que de vegades fan teòrics de tercer fila, com la de Marx i Smith esta prou lluny de la realitat. Fou l’escocès el primer en plantejar-se el tema dels efectes alienadors de les noves formes de producció sorgides amb la revolució industrial. Si Marx és poc discutible pel que fa als seus anàlisis de la realitat, no passa el mateix amb les seves propostes alternatives. L’economia planificada és una collonada, en general i en tot cas la seva experiència només serveix per recordar allò que segon Rosen és el missatge fonamental i genial de la República platònica: els filòsofs no han de jugar mai de la vida a ser ideòlegs. Lliurats de la temptació ideològica sense remordiments, els partits que més han fet per la classe treballadora no han estat necessàriament marxistes, el marxisme segueix sent un instrument formidable d’anàlisis. L’evolució de la Gran Bretanya dels darrers vint i cinc anys n’és el millor testimoni i possiblement podríem fer més d’un paral·lelisme entre els obrers que patiren la revolució industrial i els protagonistes humans del darrer boom econòmic, gent que frueix de formes d’explotació exquisides però igualment alienants i en alguns sentits més empobridores, perquè a aquests últims no els deixen tenir fills