Lady Henrietta i la Marble Hill House

Si hom visita Londres amb un cert temps un dels llocs que realment val la pena mirar de conèixer és la part alta del riu Thames, quan el seu curs s’estreteix, la gran ciutat comença a acabar-se i comença a fer-se palesa la dolçor i verdor que pot tenir el paisatge anglès. Des de l’època dels Jordis aquesta part del riu acollí les mansions on vivien les personalitats més destacades de la cort. Una d’aquestes mansions és la Marble Hill House, una vila paladiana, bastida al segle XVIII per encàrrec de Lady Henrietta Howard. Dona del comte de Suffolk des del divuit anys patí un matrimoni més aviat infernal amb un marit borratxo, jugador i violent fins que finalment el matrimoni es partí com a conseqüència d’una discussió entre el rei i el seu fill. La cort es dividí i mentre el comte (amb el seu fill comú) resta amb el rei, Henrietta marxà amb els princeps de Wales. En una nota del seu diari hom pot trobar una justificació de la seva decisió en termes ben lockeans: “l’auto-preservació és la primera llei de la naturalesa, si les dones casades no són part de la naturalesa, no estem obligades llavors a seguir-la?” Poc després comença una relació amb el príncep de Gales, el futur Jordi II. La casa de fet és un regal del seu amant. Un cop bastida fou el centre del cercle d’amistats de Lady Henrietta, qui visqué en ella fins la seva mort. El seu cercle no estava certament mancat de talent. Hi formaren part gents com John Gay, l’autor d’A Beggar’s opera, Alexander Pope, Horace Walpole o Jonathan Swift. Ara l’edifici pertany a l’English Heritage i és visitable una bona part. S’ha decorat amb mobiliari de l’època i hom pot veure una col·lecció de pintura potser no extraordinària però si molt interessant, una mica en la línia de la molt recomanable exposició d’Hoggarth que ara pot veure’s a Barcelona, una pintura potser no extraordinària en la seva execució, però sovint apassionant pel que reflecteix. A la col·lecció hi figura un conjunt de vistes de Roma pintades per Giovanni Paolo Panini. Els jardins completament oberts sobre el Thames són de gran extensió i l’accés pel públic és del tot lliure. Treballar a Londres dóna una oportunitat incomparable per fer un estudi a fons de la il·lustració. Llocs com la Marble Hill House preserven l’escenari on aquest moviment es desenvolupà, on visqué.