Atenes any zero

La biografia de Sòcrates filmada per Rosellini comença amb la demolició de les muralles ordenada pel Rei Lisandre. És el final de la guerra del peloponès i la constatació de la desfeta atenenca. Durant la primera hora Rosellini es centra a la situació política d’Atenes i ens presenta l’activitat de Sòcrates. Per Rosellini, com per molt altre gent, hi ha una connexió necessària entre els dos fets i Sòcrates és una mena de bec expiatori, tot i que la seva manera de fer farà que no sigui una víctima atzarosa. La darrera hora de pel·lícula segueix els quatre diàlegs platònics dedicats a l’execució de Sòcrates: el diàleg amb Eutifró, el judici, l’intent infructuós de fugida plantejat per Critó i la darrera nit fins al recordatori del gall d’Asclepi que a la pel·lícula no té cap mena de dimensió enigmàtica. Pel que jo recordo la base literària de la pel·lícula té indubtablement molt de Plató i crec que menys de Xenofont, tot i que no tinc prou fresques les memorabilies com per estar-ne segur. En general, el respecte a les fonts ha estat considerable. Només una escena al final on Jantipa parla amb admiració als seus fills del coratge del seu pare, mentre esperen l’execució em sembla una invenció, provocada segurament perquè el personatge de Jantipa no és acceptable des d’una perspectiva contemporània. El principal problema de la pel·lícula és la seva localització. Rodada a Espanya, l’escenari físic no em resultà convincent, els exteriors de les cases de poble difícilment quadraven amb els interiors clàssics, i els decorats eren d’una gran pobresa. En canvi la planificació i la direcció d’actors tenen la brillantor habitual a Rosellini. La mort de Sòcrates que moltes vegades he imaginat no resulta en absolut decebedora. Mentre la veia però, me n’adonava que era la primera vegada que veia morir Sòcrates al cine, mentre que la passió ha estat filmada nombroses vegades. La desproporció és evident i dóna a pensar que hi ha una certa disparitat entre Jerusalen i Atenes o, dit d’una altra manera, que potser la filosofia és menys important del que els filòsofs ens pensem.