Nietzsche versus Buda

A la primera sessió del curs de comparació entre el pensament occidental i l’oriental que estic ara fent a Birbeck va aparèixer el vell Nietzsche. Es tractava de determinar la procedència (Orient o Occident) d’una sèrie de textos que venien sense autor. El de Nietzsche pertanyia a la Gaia Ciència i estava clarament posat per despistar, de fet gairebé tothom amb una única excepció pensà que el text era oriental. D’alguna manera però l’error és explicable, Nietzsche que pertany a una generació amb un cert coneixement sobre l’Orient, té com a mínim un tret ben oriental que el fa una excepció entre els pensadors occidentals: la seva tendència a practicar un sistemàtic rebaixament i qüestionament del jo. En d’altres aspectes però no té res d’oriental i no és d’estranyar que veiés el budisme com una forma per excel·lència de nihilisme. De fet, em sembla que entre els ensenyaments de Buda i Nietzsche estan expressades de la manera més consistents les dues posicions vitals més radicals i enfrontades: la concepció de la vida com Dukha (patiment) que és el motor de la reflexió budista del seu ensenyament destinat a defugir aquest dolor i l’amor a la vida amb l’acceptació de tot el que suposa en qualsevol circumstància que és, crec, el darrer missatge de la filosofia de Nietzsche