4/03/2007

Hogarth

Fins a finals d’aquest mes, hom pot veure a la Tate Britain una gran exposició sobre Hogarth, un dels millors pintors anglesos del XVIII, però a més un home que defineix i omple un període històric. Londinenc de soca-rel, fill d’un empresari finalment fracassat, el seu pare anà a la presó per deutes quan ell tenia deu anys, la seva pintura és un testimoni de primer ordre del període històric després de la gloriosa revolució quan Londres es convertí en la primera ciutat del món. Hogarth no fou d’entrada un artista en el sentit idealitzat del terme, sinó que comença amb tasques més properes a l’artesanat, com el gravat, que li permeteren consolidar la seva posició social i artística per després intentar cultivar generes, com la pintura històrica, més considerats estèticament. Ha estat una sort poder veure en molt poc temps aquesta exposició i la de Canaletto. Tots dos varen viure al mateix temps però ens ofereixen ciutats ben diferents. Canaletto mostrà Londres des del punt de vista del poder, el punt de vista que podia plaure els seus patrons. Hogarth treballà per una diversitat de públics i oferí una varietat de punts de vista que no renunciava al seu coneixement directe de primera mà, de la capital d’Anglaterra. A les pintures d’Hogarth apareixen no només els testimonis del nou poder de la ciutat com el pont de Wesminster, tema tant de Hogarth com de Canaletto, com les barriades miserables on la gent es lliurava a la plaga social més poderosa del seu temps: la consumició en gran quantitats d’un licor nou importat d’Holanda: la ginebra. A Hogarth apareixen temes nous com els retrats de les noves classes burgeses o la documentació d’escenes teatrals. Potser allò més interessants és l’oportunitat de veure les seves series de gravats i pintures, animades d’un esperit narratiu que troba les seves arrels a la reflexió de Bacon, penso al seu concepte d’Història Natural, i documenta les gènesis d’una nova concepció de la moralitat pròpia d’aquests burgesos que un segle més tard engendrarà el codi moral de l’època victoriana.

Etiquetes de comentaris: , , , , ,