3/30/2007

The resistance and remembrance day

Aquest any hi ha dos centenaris importants pel Regne Unit. El primer és la commemoració del tercer centenari de la unió amb Escòcia, el segon, el 200 aniversari de l’abolició del comerç d’esclaus. Com ara per ara la unió està potser en el pitjor moment des de fa 200 anys i una possible independència dels escocesos és una possibilitat real les celebracions oficials han estat dirigides envers el segon esdeveniment. Així diumenge passat, va tenir lloc al museu britànic The resistance and remembrance day. Fou un acte certament espectacular. Les parts més importants es van desenvolupar al pati central redissenyat fa pocs anys per Foster, un espai d’una qualitat arquitectònica incomparable. El Museu posà tota la seva capacitat per la commemoració. Hi hagueren diverses xerrades fets per personal especialitzat, moltíssimes lectures de textos relacionats amb la qüestió de l’esclavatge, actuacions musicals i diverses performances, grups de discussió i projecció de nombrosos films, a més de tallers d’activitats infantils. Feia difícil triar perquè a cada moment estaven passant simultàniament quatre o cinc coses. Nosaltres varem podem veure la instal·lació de l’artista Africà Romuald Hazoumé, la bouche du roi (nom d’una platja africana que era un els centres principals del mercat d’esclaus). La instal·lació representa una vaixell dels que feien aquest comerç reconstruït amb elements propis de la situació actual d’aquelles terres, fonamentalment bidons de petroli, utilitzats per fer contraban. Sentirem també la xerrada d’un antropòleg on a partir d’un tambor exposat habitualment a la sala 35 ens introduí a la importància d’aquests instruments en la cultura de resistència dels esclaus. Varem sentir també un petit concert de Khora, un instrument que no havia vist mai i que està a mig camí entre l’arpa i la guitarra, més propera a la primera pel seu so, mes a la segona per la seva forma. L’acte final un cop acabaren tots aquests aplegà la gent a l’espai central. Hi hagué l’actuació d’un grup de Gospel,la intervenció de diverses personalitats que saludaren el públic present, començant pel premi nobel de literatura Wola Solyinka. El to de les salutacions fou correcte. Reivindicatiu però defugint el major pecat de la població negra britànica: l’auto- condescendència. Hi hagué dues presències especials amb un missatge gravat expressament per l’acte: la del futur premier Gordon Brown, el qual es pronuncià sobre l’esclavatge sense demanar perdó com li havia estat demanat, i la de Nelson Mandela, que fou segurament el moment més emotiu de l’acte.

Etiquetes de comentaris: , ,