3/07/2007

Kings and citizens

És el títol de l’exposició que es pot veure fins al proper 20 d’abril a la Royal Academy of Arts i la veritat és que val la pena, tant des d’un punt de vista històric com des d’un punt de vista artístic. L’exposició analitza l’evolució del gènere pictòric del retrat des de 1760 a 1830, és a dir, el moment on la ideologia il·lustrada cristal·litza a les dues revolucions que obren l’època contemporània, és a dir, allò que es mostra és com els canvis polítics i ideològics del moment condicionen una nova manera de representar la realitat del subjecte retratat. La pluralitat de canvis és ben ample: el recull d’influències de l’antiguitat, una nova aproximació a la pintura familiar, l’aparició del nen com subjecte d’acord a allò preconitzat a la filosofia de Rousseau i sobretot l’aparició d’uns nous protagonistes històrics: els intel·lectuals, que com a tals apareixen precisament en aquest període, i els polítics revolucionaris realitzadors del canvi. L’exposició té moltes obres i esmento només algunes de les que m’han interessat, en primer lloc, les més relacionades amb la meva activitat: el retrat de Hume realitzat per Ramsay i una estàtua de Voltaire on apareix cruament despullat, sense cap idealització ni afegiment cosmètic, només el retrat escultòric d’un home gens apol·lini i molt vell. A la mateixa sala hi ha la pintura de David potser més emblemàtica de la revolució francesa: la que representa a Marat després del seu assassinat, una variació deliberadament impia del vell tema de la pietà. De tots els pintors presents el més important és Goya, del qual es troben varies obres, entre elles un molt bon retrat de Ferran VII i un que em va robar el cor: el del fill del conte d’Altamira, Manuel Osorio Enriquez de Zuñiga, un retrat inquietant pel contrast entre el candor reflectit pel pinzell de Goya i la crueltat de l’al·legoria que constitueix el seu rerefons.

Etiquetes de comentaris: , , , ,