3/23/2007

Down House

La Down House és la casa on Darwin visqué el darrers quaranta anys de la seva vida, on escrigué tota la seva obra i on pujà la seva nombrosa família (deu fills dels quals vuit varen arribar a adults). Esta situada a Kent, a una zona boscosa i que no sembla gaire diferent de com devia de ser quan Darwin (o Darwing segons alguns dels meus alumnes de batxillerat) i la seva dona es mudaren. Darwin l’escollí pel seu preu assequible i per estar molt propera a la capital (de fet, la casa està dins del cercle de la M-25, per tant, dins del que avui és el Gran Londres). Ara pertany a l’english Heritage i les seves dues primeres plantes poden ser visitades pel públic. A la segona hi ha una exposició on es rememorà la seva trajectòria, amb una sala dedicada al viatge del Beagle i una altra a la polèmica amb la religió. També s’hi troben les imprescindibles en aquest país, dedicades als nens. La part d’entrada mostra algunes de les habitacions emprades per Darwin, conservades com quan ell hi visqué. Hi són el seu drawing room, és a dir allò que en català i castellà de vegades anomenem living room, el menjador, l’estudi i la sala de billar. Gran part del mobiliari és original i molts dels objectes pertanyeren a la família. Darwin hi emprà quasi tot els seu temps estudiant i escrivint (la fortuna atresorada pels seus avis li permeté escapolir-se completament de la maledicció d’un treball a sou), però no estava aïllat de la família. Els nens no tenien cap prohibició d’entrar a l’estudi,encara que el seu pare estigués treballant. Potser, per això alguns d’ells van esdevenir també biòlegs. La presència més permanent, però, era la del gos amb el seu jaç dins de l’estudi. El gos era també la única companyia que Darwin es permetia quan feia un dels seus tres passeigs diaris. Cada hora i mitja interrompia les seves investigacions i es relaxava escoltant com la seva dona li llegia en veu alta alguna novel·la. Hom pot visitar també el terreny que pertany a la casa, por on Darwin passejava, que inclou uns jardins, una zona boscosa,els hivernacles on realitzà una bona part dels seus treballs i una extensió de gespa molt gran que els ramats veïns utilitzen per pasturar.
Amb prou certesa tot sembla indicar que eren una família prou feliç, del tot feliç segurament si no hagués estat pels escrúpols que sovint sentia la seva esposa Emma. Cristiana convençuda, estava sovint afligida per la idea que la felicitat viscuda a la terra no es podria perllongar al cel, on algunes de les idees del seu marit difícilment li permetrien l’entrada. De totes les visites que he pogut fer a aquesta illa, aquesta és una de les que més he fruït. Potser pel fet del contrast entre l’extrema placidesa de tot allò que estava veient i tenir ben present que per a molta gent aquesta llar és el niu del mal més radical. Darrerament estic llegint un llibre de Chris Hedges sobre la dreta cristiana als EEUU. Fa força por allò que explica i evidentment un dels cavalls de batalla d’aquesta visió és Darwin i la teoria de l’evolució considerats responsables del nazisme, del comunisme i del genocidi de Rwanda, els quals no hagueren existit mai, sense les reflexions del científic anglès. Òbviament els seus àtacs no estan desencaminats, ja que em sembla clar que l’origen de les espècies és el llibre més influent dels dos darrers segles. Això explica l’odi motivat per la seva figura i també l’adoració, ja que com explicava John Gray, Darwin ha acabat fornit el mite alternatiu que el progressisme requeria per acabar d’articular el seu discurs contra els vells mites

Etiquetes de comentaris: , ,