Great expectations

Trobo al NFT l’oportunitat de veure Great expectations, un film de David Lean que no coneixia i que passa per ser una de les millors adaptacions de Dickens mai realitzades (sense tenir en compte el fet que el 95% de les pel·lícules fetes són indirectament adaptacions de Dickens). Passo una estona excepcionalment agradable al cine. Potser no és tan impressionant com per exemple, Lawrence d’ Arabia, però hi són gairebé totes les seves virtuts: l’habilitat narrativa (que li permet fer una articulació convincent i emotiva en mica menys de dues hores d’un llibre molt llarg), un sentit exquisit del paisatge i una habilitat de primer ordre triant i dirigint actors. Les virtuts són prou grans com per compensar algunes petites febleses com, per exemple, la poca credibilitat de John Mills fent el paper del jove Pip, no pas per què no fos un bon actor, sinó perquè resulta una mica massa gran pel paper. Pel contrari, resultava ben grata la presència d’un jovenívol Alec Guiness a la primera de les seves sis col·laboracions amb David Lean i d’una Jean Simmons amb molts pocs anys fent el paper de la protagonista a la seva infantesa. La pel·lícula em resultà especialment agraïda per la musicalitat del llenguatge emprat, afavorit per la perfecta dicció de tots els seus protagonistes; una diada de reconciliació amb aquest llenguatge que tant em fa patir. Per cert, pels interessats al cine del mestre anglès aquesta és la pàgina web de la seva fundació:http://www.davidleanfoundation.org/site/index.htm