Allen

Mentre que a Barcelona ja fa molt de temps que es va estrenar Scoop, el darrer film de Woody Allen, tot sembla indicar que pel moment serà molt difícil de veure a Londres, ja que cap distribuïdor anglès vol assumir el risc d’estrenar-lo. La notícia és interessant perquè quan vivia a Barcelona vaig sentir moltes vegades, masses, el tòpic que el cine del realitzador americà era refusat pels seus compatriotes per la seva carrega intel·lectual, mentre que públics millor preparats com el barceloní (?) podien apreciar-lo molt millor. Com que no crec que ningú gosi dir que el públic barceloní estigui millor preparat que el londinenc, sembla clar que hem de deixar de banda aquesta explicació i buscar-ne d’altres. Des del meu punt de vista, la causa rau en alguns del caràcters propis d’Allen. El cine d’Allen és sovint més inclinat a la cita que no pas a la reflexió intel·lectual i això li dona un cert caràcter afalagador que funciona molt bé entre el públic barceloní, però no tant entre el londinenc. D’altra banda és un cine molt inclinat a la primera persona. El tema preferit d’Allen sense cap mena de dubte és ell mateix i aquí trobem un escull per ser apreciat pel públic britànic, en general, poc apreciatiu d’allò que tingui un caràcter massa subjectiu o subjectivista.