Un català indignat a l'aeroport de Lübeck

Si en algun lloc es fa palès la pèrdua de glamour de l’aviació als nostres dies, sense dubte és a l’aeroport de Lübeck. La seva austeritat és extrema fins al punt que per no tenir, no té ni estructura d’edifici. Bàsicament és una lona que forma una gran tenda de campanya. Suposo que fins no fa gaire era un aeròdrom, però ara gràcies a Ryan Air, hi ha alguns vols a llocs tan curiosos com Pisa o Gdansk. Diumenge al vespre jo hi era allà tot retornant a Stansted, després d’un cap de setmana a la ciutat dels germans Mann. Un cop passat el control de passaports, les amenitats es reduïen a una petita llibreria que estava tancada, una maquina de cafè i dos computadors amb connexió a Internet (no hi havia en canvi, cap telèfon públic). Per atzar ens férem amb un dels computadors i fou llavors quan ens assabentarem, per aquest ordre, de la desfeta del Madrid enfront del Celta i de la formació del nou govern català. La primera cosa em sorprengué més que la segona tot i que tampoc esperava que anés tan ràpid, no pas perquè no hi hagués acord de principi, sinó per què sembla més mediterrani regatejar una mica. Mentre comentàvem la jugada amb els meus companys de viatge, vaig observar que el noi que hi era davant nostre a la cua semblava estar interessat a la nostra conversa, fins que no va poder estar-se de preguntar-nos, en castellà però amb un inequívoc accent català, si era cert que tornava a haver un tripartit. Li varem confirmar que efectivament ho acabàvem de llegir a ELPAIS digital. La nostra confirmació no sembla que li agradés gaire, perquè va comentar alguna cosa així com “Que huevos tiene esta gente”. Després ja dins de l’avió cadascú es va dedicar a les seves coses, és a dir dormir perquè eren més de les onze del vespre, i no parlarem res més. No és una història potser apassionant però demostra dues coses:
- Es poden trobar catalans als llocs més absurds del món, com per exemple, un vol de mitjanit entre Lübeck i Stansted.
- Els descontents amb el nou pacte poden dir, sense exagerar ni mentir, que els clams contra el nou acord han arribat fins a la mar bàltica, un lloc on en general en tenen poques notícies sobre el nostre país i segurament poc interès en tenir-les.