Glenn Ford

Dijous mentre veia el darrer telenotícies del meu estiu es va anunciar la mort de Glen Ford, el veterà actor americà que ja tenia 90 anys. Feia temps que no es sàvia res d’ell i de fet alguns dels que érem a taula, pensàvem que ja era mort. Les imatges triades per il·lustrar la notícia eren les de la pel·lícula Gilda, sense cap mena de dubte la més mítica de totes les que va protagonitzar. No tinc gaire fresca aquesta pel·lícula que en el seu moment em va semblar més aviat mediocre i per això prefereixo més recordar l’actor americà com a protagonista d’alguns dels treballs amb els que clogué la seva carrera, un mestre indiscutible com Fritz Lang. Human Desires és una mena de melodrama que sovint ha estat menystinguda per la comparació amb la primera versió de la història, la realitzada per Jean Renoir a França, la qual certament entrava en terrenys més perillosos i menys convencionals que la versió americana. El mateix Lang no semblava especialment satisfet del film al llibre-entrevista amb Bodganovitch i feia broma sobre l’evident caràcter tautològic del títol i les dificultats del productor per trobar una companyia de ferrocarril que recolzés econòmicament un film, on els assassinats sempre es produïen al tren. L’altra col·laboració és un dels meus films preferits de la dècada dels cinquanta i segurament un dels títols fonamentals de la carrera de Lang, The Big Heat, un thriller visceral, magníficament rodat i on es feia palesa una mirada crítica sobre la societat americana que Lang seguiria mostrant després en els seus darrers films americans amb Dana Andrews. La pel·lícula de Lang era un film valent que parlava de la corrupció d’una manera molt més directa que qualsevol altre film americà anterior. Per primera vegada tenia sentit parlar d’una corrupció estructural. Enmig d’un panorama desolador Ford interpretava un detectiu honest però afectat fins al moll de l’os pel seu desig de revenja. Fa un grapat d’anys també que no veig aquest film, però tinc una certesa fundada en que la seva revisió quan es produeixi no em decebrà. Ford era un actor eficaç que va estar bé en altres pel·lícules, però el meu millor record està indubtablement associat a aquest thriller americà.