Albert Vitrià

Dissabte torno a Barcelona. Per uns dies esperant la mudança restarà a Londres l’Albert Vitrià que ja ha acabat el seu cicle de sis anys a aquesta ciutat. Ha estat la segona vegada que he compartit institut amb l’Albert i per tant serà la segona vegada que ens separarem, tot i que només laboralment. El primer comiat fa onze anys fou molt incert, ell assumia la direcció d’un institut, el de Bellvitge, que no estava vivint una situació fàcil i jo havia d’acceptar la condició de desplaçat, cosa per la qual no estava certament gaire preparat després dels plàcids anys de Bellvitge. Finalment tot sortí molt bé, la seva direcció fou un èxit i jo vaig viure com a desplaçat segurament els millors anys com a professor. Recordo això amb la confiança que també ara passarà el mateix. La major part de les consideracions que vaig fer entorn del seu company de junta, Mariano, podria ara repetir-les, cosa que m’estalviaré per no fer-me gaire pesat. Escriuré avui des d’un punt de vista més egoista, per confessar que la seva marxa, deixa un buit d’aquests impossibles d’omplir. Durant dos anys hem viscut al mateix carrer, gairebé com a veïns, i tot que tampoc podem dir que hàgim estat en contacte constant, saber que a dos minuts teníem uns amics dels que podíem refiar-nos ens ha fet fàcil i agradable la nostra estada. Fou un recolzament ferm en un període, el d’arribada, que mai no és fàcil per a ningú. Certament fora injust dir que em quedo aquí sense amics, afortunadament és més aviat al contrari, però si és cert que em deixa una persona amb la que compartia masses claus, algunes de formació cultural, altres merament biogràfiques,com per no poder parlar d’una relació especial. Sé que aquests dies no s’ha sentit del tot bé, però em sembla que hi ha motius per ser-ne positiu. El balanç d’aquests anys per la família vitrià, vingueren tres i tornen cinc, ha estat extremadament favorable, per la riquesa de les vivències i la qualitat de la vida tinguda aquí; temps viscut plenament, bona vida, en definitiva. We’ll keep in touch, Albert, forever.