Interregne

L’estiu ha arribat amb un canvi de temps que sembla dirigir-nos més aviat cap a l’hivern. En general, tot dona la sensació d’aturament. El Regne Unit vegeta fins que comencin les vacances, mentre manté el somni del campionat del món i la discussió política està centrada entorn de la data de l’any vinent en la què es produirà el canvi de primer ministre. A l’institut, un mes després de les votacions per director encara no sabem res del que s’està potinejant a Madrid. A casa, ahir es van anar els meus pares, tinc més o menys els deures fets i em caldria començar alguna cosa, però ara mateix en tinc ben poca esma. En tot cas, em sembla que allò que arribi a fer, serà més aviat modest. La gent que no em coneix gaire, em pregunta sovint sobre el tema del meu proper llibre, però no hi haurà proper llibre en un futur immediat. Sensació intensa de no tenir gaire nou a dir. Llegir em ve molt més de gust. Diumenge compliré 44 anys, segons els grecs farà ja per tant més o menys quatre, que hauré assolit una mena de plenitud, però tot sembla indicar que plenitud i temps són conceptes contradictoris