Museus Berlinesos

Ja he esmentat a aquest dietari alguns dels museus que vaig poder visitar a Berlin, fonamentalment els de caràcter històric. Hi ha una bona col·lecció de pinacoteques, que no vaig poder visitar, perquè el temps del que disposava no em donava per més. Avui vull parlar però de dos museus que no pertanyen a cap d’aquestes categories. El primer és el Pergamonmuseum, el qual està ubicat un lloc singular, l’anomenada illa dels museus. Un illot format dins del curs del Spree on a finals del XIX es van construir els museus més significatiu de la ciutat, a més de la catedral principal de Berlin. Ja hi era d’abans la residència de l’emperador. La illa queda dins de la zona comunista i ara bona part dels palaus estan en procés de reconstrucció. No així el pergamonmuseum, un museu d’arqueologia antiga, amb un contingut que respon a criteris discutibles, però que fa la seva presentació espectacular. Dins del museu hi ha traslladats i reconstruïts alguns monument fonamentals de l’antiguitat. El més famós, l’escala i la part frontal del temple de Pergàm que ocupa la sala principal. El temple era de grans dimensions i encara impressiona tot i que resulta una mica estranya aquella gran quantitat de marbre tancada entre las parets del museu. A la dreta l’ala del museu ens permet contemplar, qui tingui més sort que jo perquè ara esta en restauració, el pòrtic del mercat de Milet. Més endavant trobem una de les portes de Babilonia i el passadís triomfal que des de la porta arribava al palau reial. Les reconstruccions son una mica més petites que l’original per encabir-les a les dimensions del museu. Quasi tot prové d’excavacions fetes a començaments de segle, quan Turquia dominava l’orient mitjà i l’imperi germànic era el seu aliat. La part superior del museu esta dedicada a l’art islàmic amb una reproducció d’una de les habitacions de l’Alhambra. També es pot trobar una molt primitiva mostra de l’enginyeria musulmana que constitueix una de les grans atraccions del museu: una muralla del segle VII, que ha estat bastida a un dels extrems de l’edifici.
Si el pergammuseum ens permet badar una estona entre remarcables edificis del passat, el segon museu del què vull parlar està a l’edifici Sony de la postdamer platz, és a dir ,el lloc de Berlin on es troben les mostres més significatives de la darrera arquitectura. El museu al que em refereixo és el museu del cine. El museu està fet des d’una perspectiva alemanya i per tant prioritza l’època del cine mut: el període daurat de la cinematografia nacional. Hi ha molta informació sobre Caligari, Lang, Murnau, Pabst i fins i tot les rareses des la nostra perspectiva però que potser diuen molt sobre la mentalitat d’aquells alemanys: els films d’alpinistes. També hi ha un bon recull d’informació sobre el cine del nazisme i en canvi es passa més aviat ràpid sobre el període posterior a la segona guerra mundial, tot i que hi ha algunes informacions interessants sobre el cine de la DDR que per a mi és un absolut desconegut. Tanmateix, i descomptats els homenatges a l’impressionisme, la major part del museu està dedicada a una berlinesa singular: Marlene Dietrich, la qual va llegar al museu una molt bona part de la seva col·lecció d’objectes personals, per exemple els vestits que dugué a les pel·lícules de Von Stenberg, que formen la base de la col·lecció. També hi ha molta documentació personal que permet reconstruir la seva vida amorosa, intensíssima, perquè li agradava tant la carn com el peix. Entre els seus amants hi ha gent com Hemingway, Remarque, Jean Gabin, Dolores del Rio i molts d’altres que no recordo... Interessant comprovar que el seu diari personal estava escrit en francès. Una sala està dedicada a la pel·lícula que va rodar a Berlin l’any 48, A foreing affair, dirigida per un altre antic veí de Berlin, Billy Wilder, del qual pren el nom la cafeteria del museu. No cal dir que aquesta atenció a la protagonista de Das blaue Engel, significa una reconciliació dels alemanys en el seu passat. Marlene no acabava de ser ben vista a la postguerra després d’haver-se alineat de manera inequívoca amb els aliats que envaïen Alemanya. Certament no hi ha cap altre estrella, segurament ni alemanya ni de cap altre lloc, amb el magnetisme d’aquella dóna i difícilment n’hi haurà.