Passejant per Kent

Dissabte passat vaig apuntar-me a una excursió de Philosophy for all, una organització dedicada a la divulgació del pensament filosòfic. La idea és fer un recorregut per un lloc més o menys silvestre i esperar que la bellesa i la quietud del lloc serveixin per inspirar una conversa filosòfica. En el meu cas el viatge fou per diversos paisatges del comtat de Kent, en concret, des de l’estació d’East Malling fins a Maidstone una població mitjana equivalent a les nostres capitals comarcals. L’extensió de la caminada fou d’unes vuit milles, les tres primeres al matí, foren bàsicament a traves de camps cultivats i de boscs, després d’un àpat a un pub, varem fer les cinc milles restants tot seguint la vora del riu Medway. Fou el moment més interessant del viatge, perquè el paisatge era d’una dolçor extrema, la corrent era molt suau i l’ambient ben frondós. Poca gent, alguns, molt pocs, passejant i alguns més pescant al riu. Una imatge idíl·lica de la vida rural anglesa no gaire diferent de la que hem vist a les pel·lícules. El passeig, com a tal, em va agradar molt. Una altra cosa va ser la qüestió de la conversa filosòfica. Hi érem set persones: dos angleses, una polonesa, un suec, un català i dues més que no vaig esbrinar d’on eren, tot i que em penso que possiblement eren angleses. Amb l’excepció de la dóna polonesa, molt loquaç, la resta tendien més aviat al laconisme. Jo ja m’imaginava que seria difícil mantenir una conversa, ateses les limitacions del meu anglès. Però de fet, amb l’excepció ja esmentada, entre ells tampoc parlaven i la major part de la caminada tothom restà en silenci. Fins i tot a l’hora de dinar al pub. Certament, a diferència dels pobles llatins, són molt menys comunicatius, tot i que, al seu favor, cal dir que el silenci que es produeix no té la naturalesa opressiva, que de vegades té el que es produeix a les converses a casa nostra. No sembla estrany callar, sobretot quan es té el sentiment, que no hi ha res especial a dir i jo amb això no estaria pas en desacord. Tanmateix, Eva la polonesa estava en un altra línia i la seva loquacitat compensava el laconisme dels meus companys. Interessada especialment a Nietzsche, és psiquiatra i sembla estar treballant en diversos projecte de reconstrucció biogràfica del personatge, tot refent per exemple els seus viatges per Europa. Per cert, la seva teoria és que la famosa infecció sifilítica que fou la causa del col·lapse definitiu de 1889, des del seu punt de vista és un pura faula. La infecció cerebral produïda per la sífilis té una simptomatologia molt definida i no hi ha documentació, ni d’un sol d’aquests símptomes.