Match Point

Aquest Nadal passat vaig anar dues vegades al cinema. La primera fou per veure Match Point, el film londinenc de Woody Allen, que va ésser rebut a Barcelona i a Europa en general, de manera molt favorable. Allen és un cineasta irregular i que potser treballa massa, però aquesta darrera pel·lícula està prou bé i resulta ben convincent en el sentit que deixa a l’espectador amb la sensació cercada pel cineasta neiorquí: una sensació d’estupefacció envers el caràcter caòtic de l’existència i de perplexitat per la manca d’una estructura moral de l’univers. El discurs d’Allen és poderós però malgrat tot tampoc aporta res essencialment nou en relació a la pel·lícula més semblant a aquesta entre les anteriors: Delictes i faltes. Tanmateix aquest cop he sortit molt més satisfet del cinema que a la protagonitzada per Martin Landau, tot i que no sé si això té sobretot a veure amb canvis esdevinguts dins de mi mateix, imagino que mentre vaig envellint va augmentant la meva sensibilitat envers la captació del caos que és la nostra realitat més nostrada; possiblement això ha estat també un dels efectes d’escriure els fils, un llibre amb el que m’explico moltes coses. Canviant de tema cal dir, que el Londres de la pel·lícula m’ha resultat del tot verídic, així com el retrat d’aquesta upper-class que certament està, en molts sentits, en un altre món. Potser per això la pel·lícula no ha acabat d’agradar a Londres. Així el crític de The Guardian fa una lectura mal intencionada del film, al qual li atribueix el missatge de que els anglesos bons i babaus sempre acabat sent enredats per irlandesos ambiciosos, com el protagonista de la pel·lícula. També troben que la resolució de la trama criminal és un insult a la intel·ligència de Sotland Yard, cosa que em sembla d’un patrioterisme impressionant. Sobretot si tenim en compte que els membres de Scotland Yard, cada cop tindran menys oportunitats de mostrar la seva intel·ligència. Amb quatre milions de cameras, i Blair encara no en té prou, cada cop hi ha menys oportunitat d’esbrinar res. Tot queda filmat.