10/21/2005

Brainstorming requested

  1. El descobriment del dia d’ahir va ser que la meva professora de cinema és una decidida fordiana i es va posar molt contenta quan va veure algú que mostrava una actitud d’entusiasme envers Ford. Això va ser després de la primera projecció del curs de The searchers i sembla clar que no està gaire acostumada a trobar gent que comparteixi el seu entusiasme. La conseqüència d’això és que va quedar més o menys establert que el meu primer treball del curs serà sobre John Ford. Es tracta de mostrar els trets de John Ford com a autor. La base haurà de ser un parell de pel·lícules. Triaré The searchers i the man who shoot Lyberty Valance. Es tracta de trobar analogies d’estructura narrativa i estil que serveixin per constatar l’autoria de John Ford. Com que se que entre els meus lectors hi ha molts seguidors entusiastes de Ford, aprofito aquest espai per demanar-vos suggeriments. Jo he començat a rumiar aquesta tarda i he trobat les següents analogies:


    1/ Als dos films J. Wayne interpreta un personatge entremig de l’alternativa entre civilització i salvatgisme que caracteritza el cine de Ford. En tots dos casos a més hi ha una idèntica estructura de relacions triangular. Al film més antic Scare- Ethan-Martin. Al film de 1962, Lyberty-Ransom-Doniphon. En tots dos casos el personatge de Wayne comparteix trets essencials amb el salvatgisme que representen Scare i Liberty. Martin i Ransom són personatges en un cert sentit educats per Wayne, però la seva aposta per la civilització implica un trencament necessari dels lligams amb ell.
    2/A les dues pel·lícules són fonamentals figures marginals o marginalitzades que acaben tenint un efecte benèfic a la vida social. Així a The Searchers la figura de Moses, que sempre apareix providencialment per assenyalar on són els comantxes. A Liberty, aquest paper l’exerceix en un cert sentit Peabody, però també el marginat esclau negre de Wayne.
    3/Liberty és un films sense exteriors però que reflecteix bé una de les dualitats característiques del cine de Ford: l’enfrontament entre nòmades i sedentaris. A the Searchers el nomadisme és un tret que comparteixen Ethan i els comantxes en contraposició a les famílies que resten al seu territori. Liberty Valanca és un home que té com a residència on és el seu barret. Aquí Wayne torna a mostrar-se com un personatge entremig. Vol construir una casa que mai acabarà, per esdevenir finalment un rodamón. Aquestes consideracions també són valides pel que fa a les qüestions del matrimoni i la família.
    4/Una oposició fonamental al cine de Ford és la existent entre la pistola i el llibre. Cap film pot ser en aquest sentit tan clar com Liberty Valance. Però l’oposició també existeix a The Searchers, on es sobreposa a la distinció de gèneres. Els homes utilitzen les armes i són les dones les que saben de lletra.

Etiquetes de comentaris: , ,

1 Comments:

Anonymous Anònim said...

Tot i el que dius és cert, crec que hi ha matisos importants: si a Liberty, Ransom és qui "educa" Doniphon, diria que a The Searchers és a l'inrevés, Martin reeduca Ethan. A més, són pel·lícules molt diferents: la primera lineal (hi ha un progrés, tot i que en el fons negatiu) i "platònica", en el sentit de defensar el mite fals com origen de la justícia; mentre que la segona és circular (i per això més estàtica) i "Heraclitiana", el bé i el mal són transmutables o dues cares de la mateixa moneda.

Malgrat el que dius, jo les trobo pel·lícules radicalment diferents, gairebé oposades en el seu fons.

En fi, ja intentarem col·laborar i ja ens explicaràs els progressos del teu treball.

8:39 a. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home