Dr. Zhivago

Dr. Zhivago fou una pel•lícula feta al moment culminant de la carrera de Lean. Acabava de tenir dos èxits monumentals de taquilla sense perdre res del seu prestigi crític. Això li valgué una total confiança tant per part del posseïdor dels drets de la pel•lícula Carlo Ponti, el qual tenia la il•lusió que Lara fos Sofia Loren però renuncià per tenir a Lean, com de la MGM que li deixà gastar tot el que fou necessari, i en el cas de Lean això sempre eren molts dòlars. Tenia també al seu favor, l’expectació despertada per la novel•la de Pasternak. El resultat no agradà als crítics, però sí al públic.
Ahir vaig reveure aquest film i el que vaig trobar més interessant és el contrast entre allò que d’alguna manera anuncia, situar el film a la revolució russa significa parlar d’Història amb majúscules, i el fet que finalment la revolució no deixa de resultar secundària no sols envers la història d’amor que constitueix el nucli central de la seva narració, sinó enfront de la importància que el film acaba concedint a la Naturalesa, essència permanent de la realitat enfront d’unes formes humanes,tsarisme, comunisme, essencialment tan efímeres com les passions que governen els personatges. D’alguna manera crec que l’escena clau de la pel•lícula es situa al començament i és l’enterrament de la mare, la qual per cert està meravellosament filmada, l`’associació que llavors es fa entre l’Infant que veu allunyar-se per sempre més la seva mare i la Naturalesa que l’envolta és un element que reapareix una i altra vegada.
Lean és al cine allò que Dickens pot ser a la novel•la (i això té potser a veure amb el fet que hagi fet les millors adaptacions de les novel•les d’aquest autor). La força del muntatge que és la virtut principal de les extraordinàries dues primeres hores de Lawrence d'Arabia estaven encara plenament vigents al Dr. Zhivago i és el fonament de la seva perdurabilitat.
A la memòria popular Dr. Zhivago ha quedat com una gran història romàntica. En aquest sentit Lean podia semblar d’entrada un xic desentrenat després de dues pel•lícules essencialment masculines (cosa que no vol dir sense històries d’amor) i per això pensà molt a fons els papers femenins. La pel•lícula no té però gens d’ingènua. La importància dels miralls emfatitza el caràcter de representació i d’actuació inherent a tota relació amorosa. En aquest sentit això afecta essencialment als dos personatges rebutjats, Tonya i Pasha, els quals són mostrats com enamorats no tant d’un ser real, com de la seva representació. La presència constant de miralls li serveix sovint a Lean per jugar amb aquesta idea.
Tot i basar-se en un text aliè, Lean inserí o troba les seves temàtiques més bàsiques. D’una banda, el tema de l’individu desubicat. Zhivago és un personatge essencialment desplaçat de la realitat, un poeta habitant d’un mon en el que la poesia ja no és possible,en segon lloc l’associació entre desig i culpa que defineix la trajectòria de Lara i Pasha.