Un condamné a mort s’est échapée

Un condamné a mort s’est échapée és l’únic èxit comercial del que gaudí Bresson al llarg de la seva carrera. Suposo que tingué a veure més la temàtica, la celebració de la mitològica resistència, que no pas amb la forma del film que fa poques concessions a l’espectacle. Tanmateix, és un film realment apassionant i que aconsegueix un petit miracle molt característic de Bresson, la conjunció de la sobrietat i la intensitat. Hi hagué una petita introducció on es comparà el film amb The great escape. Era oportú ja que com digué el presentador després d’haver vist el film de Bresson, el camp d’on fugen SteveMcqueen i els seus companys sembla un campament d’estiu. Allò que no és al film americà, és el que fa la pel·lícula de Bresson totalment commovedora, reflectir la sensació d’angoixa produïda per la forçada reclusió i la solitud produïda per aquesta. Els presoners no tenen gaire vida en comú. Només una estona per rentar-se una mica. Tota la resta del seu temps estan aïllats i de fet la major part del metratge del film veiem al protagonista sols a la seva cel·la, treballant. Com tots els films de Bresson, aquest és una pel·lícula sobre la fe i la gràcia, fonamentalment sobre la necessitat de guanyar-se la gràcia. Com Hitchcock, Bresson no creia en els actors. A diferència de l’anglès tingué condicions de treballar en llibertat que el permeteren prescindir dels actors professionals. Treballà sempre amb models que de fet no actuaven sinó simplement deien les frases, la resta era la seva feina i amb aquest mètode aconseguí un resultats excepcionals i únics a la història de l’art cinematogràfic