Deute i mentides

Es parla molt del deute públic català. Segons el Banc d’Espanya el valor és d’uns 31885 milions d’euros, cosa que suposa un increment del 36,7% sobre l’any anterior. Són xifres que per la gent del carrer no diuen gaire però que val la pena retenir perquè condicionen directament el nostre futur. Es parla i es parlarà molt de retallar. Quasi tot el que es dirà serà mentida. Es retallaren certament lloc de treballs, però l’estalvi que permetran serà relatiu. Pel que m’està arribant la retallada a l’administració catalana consisteix acabar amb contractes d’interins, gent que no cobra gaire i fa feina. La proliferació de càrrec inútils i de caps doblats no ha estat tocada ni es tocarà. És difícil ser optimista. Almenys als temps de Marx les classes hegemòniques posseïen l’estat però ajudaven a crear riqueses. Els seus descendent segueixen posseint l’estat però són més aviat parasitaris. Mentre tant la “independent” premsa catalana ens seguiren explicant que els problema són els funcionaris i els polítics ens diran que es retallaren despeses de tot arreu menys d’ensenyament i sanitat, precisament el contrari del que acabarà passant.