The laughing cavalier

Tenint temps és del tot recomanable fer un tomb pels museus petits de Londres. No tenen evidentment el nom dels grans però sovint tenen joies que per sí soles donarien nom al museu d’un altre ciutat. Un d’aquest museus és la Wallace Colection, al darrera del lloc més evitable de Londres Oxford Street, on es troba el senyor que tenim aquí al damunt. Franz Hals ho va pintar al segle XVII final de la dècada dels vint. Ningú no té ni la més remota idea de qui era i de fet el títol amb el que és conegut, the laughing cavalier, tampoc és del tot encertat. Pel vestit que porta i pel fet que el quadre només podia ser un encàrrec podem suposar que el cavaller havia fet sort. Des de que el vaig veure fa uns anys el quadre em va agradar molt. Segons els entesos, el quadre és important perquè suposa una revolució dins del gènere del retrat, la desaparició de tot estatisme i formalisme. La utilització de pinzells més petits permet una cura precisa del detalls i produir una sensació de major immediatesa. La vivacitat de l’expressió és, d’això no hi ha cap mena de dubte, incomparable.