Biutiful

Vaig a veure Biutiful el cap de setmana passat aquí a Londres. Com l’anterior pel·lícula que vaig comentar també aquí es tracta, en part, d’experiències paranormals, però hi ha poques més semblances. González Itarrurtu fa un film que no només presenta la peripècia d’un personatge sinó que vol retratar la misèria del mon. La pena, des del meu punt de vista, és que ho fa amb un excés de retòrica i autoimportància que va fer que la pel·lícula se m’acabés fent molt llarga. La pel·lícula es del tot un “one-man-show”, tot gira entorn del seu protagonista Javier Bardem, nominar per l’Òscar al millor actor. Fa un treball bo, però que jo no consideraria extraordinari, potser perquè la simplicitat de la història tampoc ajuda, és evident però que des d’un punt de vista artístic el seu treball és allò que dóna un sentit a la pel·lícula i pel seus admiradors, que són molts, el films és imprescindible. El film està rodat a Barcelona en un sentit ample del terme, perquè els personatges es mouen per la zona de Santa Coloma, però el col·legi dels nens del protagonista diria que és al Raval (concretament diria que és el Collaso i Gil al començament del carrer Sant Pau).