Retorn inesperat
He tingut sort i soc a Barcelona. Vaig ensopegar amb un ticket per tornar des de Gatwick el dimecres, el dimarts molt tard quan estava considerant la possibilitat de baixar-me a Paris, cosa que tampoc era del tot fàcil. Suposo que algú va renunciar al bitllet just en aquell moment. No em feia gaire il·lusió passar-me el dia de Nadal sol a Londres, una diada que imagino més aviat ensopida atès que es suspèn totalment la circulació de transport públic. En qualsevol cas he pogut retornar a la celebració d’aquesta diada que malgrat tota l’estupidesa afegida simbolitza l’esdeveniment d’alliberament més important de la història de la humanitat: la identificació de l’omnipotència divina amb la infància desvalguda i fràgil. Bones festes per tothom.
Etiquetes de comentaris: Crònica personal, vulnerabilitat
2 Comments:
"...la identificació de la omnipotència divina amb la infància desvalguda i fràgil"
És un plaer desitjar-te bon Nadal. M'alegro que ho puguis celebrar a casa amb els teus.
Benvingut!
El Nadal ens recorda i en fa viure l'instint més noble, que és el del renaixement, de la regeneració del nostre ésser més íntim, l'Ésser més pur.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home