Gauguin

La Tate Modern està oferint en aquesta primera part del curs una retrospectiva sobre Gauguin amb les dimensions habituals de les exposicions organitzades per aquesta institució. El títol és del tot encertat, qualificant el pintor francès com maker of myth. Gauguin ha captivat la imaginació occidental amb la descripció d’un paradís que havia desaparegut després, entre altres moltes causes, del notable èxit que la predicació del catolicisme va tenir en aquelles contrades. Enlloc del paradís hi havia un ordre colonial corrupte contra el que Gauguin va exhaurir les poques forces que li quedaven al final de la seva vida (malgrat les diferències de tota mena, en una cosa coincidia amb Van Gogh: la manca absoluta de perspectives comercials per a la seva obra i aquest fet fou també determinant de la seva trajectòria). El paradís era del tot perdut, però ningú no ho diria després de veure els seus quadres. L’exposició no està ordenada cronològicament sinó per temàtiques. Impressionista per formació, Gauguin evolucionà cap a una forma, m’atreviria a dir que oposada amb un sentit del color del tot propi, m’agraden especialment els seus retrats femenins, com el reproduït més amunt, que fou el quadre que més m’agrada dels exposats. La documentació de l’època exposada ens explica que Gauguin fou vist al seu temps com un pintor-filòsof i no s’equivocaven de fet la seva obra és la millor il·lustració alhora de la vessant seductora del roussonianisme, un dels fruits filosòfics del XVIII, i un presagi de la renuncia a la cultura i l’aposta per la “naturalitat-,” que hauria de ser definidora del segle vint.