Mondariz

La cupula nova i la vella al balneari
La plaça gran de Valladolid

Vinculat indirectament encara a l’institut que no vull esmentar he de seguir els seus períodes vacacionals, per això la setmana passada vaig estar fora de Londres i no he publicat res al dietari. He dividit el meu temps entre Valladolid i el Balneari de Mondariz, a les ries baixes. Aspiro a poder parlar més de Valladolid en el futur, així que deixaré la capital castellana per avui. Al balneari la meva companya va trobar un repòs del que estava molt necessitada i jo també vaig descansar, tot i que, ara per ara, no fora just que parlés de necessitat. El balneari és molt a prop de Vigo, on també vaig ser-hi i em va semblar lletjota, i fou fundat l’any 1873. Entre els seus hostes més famosos figuren Echegaray, malgrat tot és un dels pocs nobels espanyols encara que fos de rebot, i Rockefeller, hoste del balneari en un viatge pel nord d’Espanya a finals dels anys 20. El 1973 es va cremar i ara ha estat recuperat amb l’afegiment d’un spa d’última generació. Les possibilitats de reviure l’antic esplendor semblen ben fundades. No és un fet aïlat, sinó que és la història de la major part d’aquestes instal·lacions, cosa que espero que no sigui un senyal de més semblances entre el nostre temps i els temps de joia i esbargiment que acabaren amb la catàstrofe de la primera guerra mundial.