Els jugadors de cartes

Hi ha moltes coses a fer a Londres, però pels que els hi agrada la pintura, cap més important que visitar la Courtauld Gallery. Fins i tot jo recomanaria la visita d’aquest museu, emplaçat a la Somerset House al costat del riu abans, que la dels gran museus com la National o les dues Tates. El contingut és extraordinari però mai no hi ha gaire gent, la tranquil·litat és absoluta i no tenen el caire aclaparador que sovint tenen els grans museus. Fins al 16 de gener hi ha una exposició sobre els jugadors de cartes de Cezanne (és a aquest museu on es troba la millor col·lecció d’obres de Cezanne al Regne Unit). Els jugadors de cartes és una sèrie de cinc quadres fets per Cezanne, un és patrimoni del museu i s’han pogut aplegar altres dos. L’exposició es completa amb estudis i altres treballs de Cezanne preparatoris i en relació amb aquest tema, com el retrat d’un fumador que hem inclòs més amunt

Tot el material aplegat permet fer un estudi de les tècniques i de l’evolució del treball de Cezanne i sobre tot palesen la importància del dibuix previ a les seves obres. Les obres recullen un tema tòpic de la tradició pictòrica però li donen completament la volta. Normalment el joc de cartes era utilitzat per il·lustrar un vici considerat pecaminós, el del joc. El quadre de Cezanne no té cap aspecte de pecaminós. Allò que mostren els jugadors és serietat i gravetat. Hi ha un amor i un respecte pels camperols palès. El joc de cartes és una distracció però també el moment en què ells desenvolupen potencialitats humanes ben pròpies i que sovint la seva situació social els nega. Jo ja no he participat però el quadre m’ha desvetllat el record de les partides de mon pare amb els meus difunts oncles i tinc clar que al món rural eren una cosa encara més seriosa, com vaig comprovar quan vaig veure l’oncle Gerardo, en realitat el germà del meu avi, a San Vicente o el padrí del Ramon, el dia que el vaig conèixer a la Granja.