11/14/2010

Adéu a Berlanga

Mentre buscava ahir el millor camí per passar fora de Londres el cap de setmana vaig veure fugaçment als titulars de la premsa la notícia de la mort de Luís Garcia Berlanga. Em sento molt commogut perquè de tot el ventall del cine espanyol, l’obra de Berlanga és sense vacil·lacions la meva preferida (no crec que en Buñuel es pugui considerar un realitzador espanyol). De manera hiperbòlica el País parlava de la dimensió universal del cineasta, però el fet és que les seves pel·lícules no són gaire conegudes fora de l’estat espanyol. Això no és cap demèrit per Berlanga perquè realment penso que la qualitats de seves dues millors obres està a l’alçada de qualsevol comèdia de les més excel·lents de la història del cinema. Parlo de Placido i El verdugo. Altres obres són de vegades bones pel·lícules i d’altres ni tan sols això. Aquestes dues són del tot rodones. Més recordada potser la segona, però jo personalment prefereixo la primera. Una de les crítiques moralistes més radicals, en el sentit francès del terme, mai vistes i que possiblement no podrà ser superada. Berlanga posseïa un estil propi, el famós pla-seqüència, que al final tenia ja molt de manierisme, però en aquestes dues pel·lícules fou un potent instrument expressiu. Un altre element distintiu de la seva obra, present a tot arreu però innegable a aquestes dues pel·lícules, és la seva cura dels personatges secundaris i la seva bona feina amb els actors de caràcter. Cosa que llavors i ara ha estat una raresa dins del cine espanyol. Disset pel·lícules en cinquanta anys de carrera no són gaires i és que, malgrat els inevitables elogis que s’hauran succeït aquests dies, no fou un cineasta molt ben tractat pel seu país. Primer pel franquisme, però tampoc per una democràcia en tots els aspectes, i també en el cinematogràfic, més continuadora del franquisme del hom acostuma a dir. Jo no tinc la impressió que la doble moral i la irrefrenable tendència a l’adulació mostrades a Placido siguin fenòmens desapareguts i diferents de les coses que es deixen endevinar. A la il·lustració un fotograma de Placido on apareix un actor també fa molt poc traspassat, Manolo Alexandre.

Etiquetes de comentaris: , ,