Sobre coses importants que costa de tenir clar

No obstant això, si la moralitat té dues arrels radicalment diferents, com pot haver-hi una unitat de la moralitat? Com pot haver-hi una unitat de l'home? i com és possible que les exigències morals de la societat, d'una banda, i les exigències morals de la vida de l'esperit, de l'altra, concordin completament o, almenys, en una considerable extensió? La unitat de l'home consisteix en el fet que és aquesta part del tot que està oberta al tot, o en llenguatge platònic, aquesta part del tot que ha vist les idees de totes les coses. La preocupació de l'home per la seva obertura vers el tot és la vida de l'esperit. L'home és el dualisme que consisteix a ser una part i a estar al mateix temps obert al tot i, en conseqüència, en un sentit a ser el tot mateix. No obstant això, la societat i el tot tenen en comú simplement el fet de ser conjunts que transcendeixen l'individu utilitzant-lo per elevar-lo més amunt i més enllà d'ell mateix. Tota noblesa consisteix en aquesta elevació amunt i més enllà d'ell mateix, en aquesta dedicació d'un mateix per a quelcom més gran que un mateix.

Leo Strauss (extret de El problema de Sòcrates, p. 108)