Retorn

Comença avui la darrera etapa d’aquest dietari. En aquest darrer període la coherència amb el títol tornarà a ser completa. Demà començo una llicència per assumptes propis de sis mesos i des d’ahir a la nit ja torno a ser a Londres. El cel està rúfol i el dia és ventós però jo ja estava una mica tip del calor humit dels darrers dies i estic a gust. Tinc prou de bons propòsits entre els quals hi ha continuar aquest dietari i començar la redacció d’un nou llibre. Enyoraré una mica el Joaquim Mir. Ha estat molt agradable tornar a treballar amb persones normals, els meus nous companys, i començava a entendre’m amb els alumnes. En canvi, espero desconnectar-me una mic a de les historietes de la política catalana, tot i que pel que he estat veient si que poden haver canvis. De fet em va sorprendre el darrer número de La Vanguardia del diumenge on aquest diari trencava la seva fèrria línia ideològica de tota la vida, estar sempre a favor dels que manen, per composar un rèquiem per Zapatero. La pena pels de la Vanguardia és que d’alternativa no en tenen cap.