20000 cavalls

Quan Déu ha mort, els homes poden creure a qualsevol cosa. El retrocés de la religió, als llocs on s’ha produït, ha anat acompanyat de l’adopció d’altres creences sovint no gaire més racionals, malgrat les seves disfresses. Els darrers trenta anys a Occident els objectes d’aquesta adoració de substitució han estat els mercats. De fet, malgrat les evidències que imposa la realitat, no és estrany sentir gent que afirma coses com que el sistema era molt bo, però la ignorància del públic, que malèvolament han contractat hipoteques que no poden pagar, ha estat la causa dels presents desastres. Una operació intel·lectual anàloga a la dels pares de l’església que afirmaren que l’origen del mal mai de la vida era Déu sinó els homes. Tota religió té un aspecte sacrificial. Simbòlic, al cristianisme, real a d’altres religions més arcaiques. Generalment eren animals les víctimes més propiciatòries. En aquesta categoria crec que podem considerar els 20000 cavalls que, segons les agències dedicades al benestar animal, han estat abandonats a la república irlandesa. Durant els anys de les vaques grasses sembla que, fent honor a la tradició rural del país, molta gent va adquirir cavalls. Ara hom s’hi troba que són molt cars de mantenir i molts propietaris han optat per la solució que tradicionalment a Catalunya utilitzem amb els gossos. Ni les agències, ni el prim estat irlandès poden fer-se càrrec i l’única solució prevista és un sacrifici massiu d’aquest animals que de totes maneres no podran sobreviure el proper hivern. De segur que Swift se’n tornaria a la tomba si pogués sortir.