Guanyant-se l'amistat d'Hitler

Aquest setembre una de les meves lectures ha estat un llibre de Ian Kershaw que m’havia dut de Londres, Making friends with Hitler, un estudi dedicat a la figura de Lord Londonderry, el qual fou ministre d’aviació a la primera dècada dels trenta i passà , al final dels anys trenta, per ser la figura més significada dins del relativament ampli espectre de l’opinió anglesa que volia fer les paus amb Hitler i l’Alemanya Nazi. Familiar de Churchill Londonderry acabà sent una figura marginal i marginada dins del mon polític anglès, irònicament la seva mansió on cada any tenia lloc la recepció més brillant a l’obertura de l’any parlamentari fou molt malmesa per l’aviació alemanya i va haver de ser finalment enderrocada per fer-ne un hotel. La seva biografia serveix a Kershaw per fer una descripció de les vacil·lacions de l’establishment britànic atret per un règim amb el que compartia, si més no, un tret ideològic fonamental, l’oposició al bolxevisme, i que només podia ser una amenaça a l’empiri a molt llarg termini. Londonderry és un cert sentit reivindicat pel treball de Kershaw, no intel·lectualment ni professionalment (tot i que cal reconèixer l’encert d’iniciar els programes de disseny que van culminar amb la creació dels Hurrican i Spitfire), però sí humanament. Lord Londonderry no fou mai un nazi, refusant del tot la per ell incomprensible persecució jueva (de fet, es limitava com molta gent d’aquell temps a un antisemitisme teòric i de saló) i la seva aspiració pacifista estava del tot influïda per la seva experiència al front de la primera guerra mundial. Com molts llibres ben documentats d’història la seva lectura és un bon exercici pels que vulguin guarir-se dels determinismes històrics i malalties intel·lectuals semblants.