Open day

Després de dos mesos d’absència vaig poder tornar a Londres aquest passat cap de setmana. Les escapades de cap de setmana són ben feixugues, especialment si a l’anada trobes un retard de dues hores, però ja tenia moltes ganes de tornar-hi. Vaig planificar la visita per coincidir amb el cap de setmana de l’open day i com l’any passat vaig poder aprofitar per visitar lloc força interessants, tot i el poc temps del que disposarem per fer les visites. Dissabte tinguérem l’oportunitat de veure una de les cases aristocràtiques vinculades a una de les famílies de la noblesa més significatives d’Anglaterra. La mansió del duc de Malborough que fou projectada per Wren i que conserva els frescos de la seva inauguració al segle XVIII. Hi és a tocar del Green Park molt a prop de la residència del príncep de Gales i és ara la seu de la Commonwealth. El mateix dissabte vam tenir temps de veure abans de tancar de veure uns pretesos banys romans a la strand lane que possiblement no es construïren abans del XVIII.

Diumenge explorarem una mica la City, molt més animada del que acostuma a estar un diumenge normal. En poques hores veiérem llocs ben variats, tot i que no vam tenir cor per fer les tres hores de cua que calien per veure el Banc d’Anglaterra. Ens acontentarem amb la sinagoga de la city, freqüentada bàsicament per sefardites i amb el drapper’s hall, la seu d’una companya comercial, els orígens de la qual es remunten al segle XIII . La seu és un deliciós palauet barroc construït després del gran incendi i que ara resta amagat entre els gegantins gratacels que ara dominen la city. L’últim edifici visitat fou la Broadgate Tower un dels gratacels més elogiats per la crítica arquitectònica. Hi poguérem veure la recepció i pujar fins el pis 17 des d’on hi ha un panorama immillorable de tota la ciutat.

La Broadgate tower

el draper's hall a la city
La casa dels Malborough