Xina (II): Mao Zedong

Aquests darrers dies he trobat molt poca gent capaç de parlar anglès, cosa que feia la comunicació ben difícil. Tanmateix no sembla arriscat mantenir que el prestigi de Mao-Tse-Tung, el fundador de la República Popular Xinesa segueix sent molt gran. Vaig parlar de Mao a una altra entrada d’aquest dietari, tot comentant la biografia que havia aparegut fa uns cinc anys en llengua anglesa. El tema té per mi una certa importància, perquè he conegut molta gent que es definia com maoista sense tenir-ne ni idea que, en termes absoluts, el gran timoner és possiblement el major assassí massiu de la història. Tot el que vaig sentir responia però a judicis positius i és un fet que el cada cop més important turisme interior té com a lloc obligat de peregrinació, el mausoleu de Tian-na-men on, a l’estil de Lenin, està exposat el cos momificat del líder comunista.

Evidentment una possible explicació, i en algun sentit suficient, és la manca d' informació real del poble xinès, sotmès a un règim d’estricta censura informativa. És plausible, però, pensar que fins i tot si hi hagués un major coneixement de Mao i es desmitifiqués la seva figura, els xinesos seguirien atorgant a Mao un lloc preferent a la seva història. Més enllà dels seus mitjans o d’una ideologia, que no és important pels xinesos, ni ho era per ell mateix, els triomfs de Mao són victòries sobre l’Occident colonial que havia aixafat i humiliat Xina durant més d’un segle (Un Occident del que paradoxalment formava part Japó). Sortint de la nostra península del continent asiàtic, les consideracions que giren entorn del colonialisme són molt més fructíferes per a mirar d’entendre alguna cosa que no pas les ideològiques. Per nosaltres la Xina actual és un lloc contradictori i paradoxal, els xinesos segurament ho veuen d’una altra manera. El comunisme fou un instrument i ara l’economia de mercat és una altra, però tots dos són únicament eines.