avaluació i constatació final

Darrera avaluació final de segon de batxillerat viscuda al Cañada. El mon no avança, gira i així es reprodueix la mateixa discussió, amb la mateixa protagonista principal, de la primera vegada. Jo surto malparat perquè soc víctima d’una onada de reclamacions (3), cosa que fa vint anys que no patia. Els arguments no van gaire més enllà del fet que no volen suspendre (i cal entendre que sempre han viscut des de la idea que el seu voler és una raó suficient). Demà me’n vaig a Alemanya. Començo les meves darreres vacances de half-term, les quals si que enyoraré de ben segur.