Un manifest per la filosofia

Llegeixo a Lanzarote el segon manifest per la filosofia d’Alan Badiou. És el segon perquè ja en va fer un altre fa vint anys. Cal defensar el discurs filosòfic perquè aquest és possible i necessari. La prova de la seva possibilitat és la seva ontologia, la de Badiou, de la qual ens fa cinc cèntims i una mica més. La necessitat és ara diferent de fa vint anys. Llavors l’enemic era el postmodernisme rampant, especialment la seva versió derridiana que d’alguna manera donava per acabada la filosofia. Als nostres dies la filosofia no està tant anul•lada com banalitzada i convertida en un ajuda de càmera del pensament polític correcte. La filosofia acaba sent així una coartada d’una moralitat adreçada essencialment a la defensa del status quo. És el mateix tema del que parlava fa unes entrades quan expressava la meva incomoditat amb l’educació per la ciutadania.
Fer filosofia passa, segons Badiuou, per seguir sent platònics. Cosa que implica una tasca doble: en primer lloc, i enllaçant amb l’anterior manifest, defensar l’existència de veritats eternes, no només a les ciències, sinó a la política, l’art i l’amor. En segon lloc, continuar amb la tasca política platònica, és a dir, a seguir pensant la seva crítica de la democràcia, és a dir, del govern sistemàtic, esdevingut tirania, de l’opinió.