Shutter Island

Aquest és el títol del darrer film de Scorsese que es va estrenar fa mica menys d'un mes al Regne Unit. Com els anteriors esta protagonitzat per Leonardo di Caprio , el qual té la important funció de fer-lo comercialment plausible. Aquí Di Caprio interpreta un personatge encara més tormentat que els dels films anteriors i assoleix segurament la seva millor interpretació en un film de Scorsrse. Ja he dit altres vegades que Scorserse no havia fet res a l'alçada dels seus primers treballs des de Bringing out the dead. No estic segur del tot sí amb aquest film ha pogut refer-se del tot (el seu plantejament obliga necessàriament a una segona visió) però és segur que ha assolit una obra més interessant que l'entrentinguda però al capdavall decebedora The departed. El conservadurisme d'aquesta darrera ha estat canviat per l'adopció d'una línia narrativa que, si més no, obre una interrogació sobre el sentit de l'imatge a l'obra cinematogràfica. Shutter Island és una pel·lícula que es presenta d'entrada com un film de gènere, canvia el seu gènere en el seu transcurs i finalment acaba essent una cosa del tot diferent (no vull explicar res de l'argument). En aquest sentit hom podria entendre el film com un homenatge a l'únic realitzador de l'època daurada del cine americà que feu capaç d'excel·lir tant als films de sèrie negra com al cinema fantàstic: Jacques Tourneur.