El país d'Eddie Merckx

La grand place de Bruselas

Carrer de Gant

Canal de Bruges

Mare i fill de Miquel Angel, l'únic treball d'aquest artista que deixà Italia en el temps de la seva vida

He començat aquestes vacances amb uns dies a Bèlgica, aquest curiós país que ara sembla a prop del trencament però que a la seva fundació fou la conseqüència d'una explosió nacionalista, cosa que si més no serveix per il·lustrar com unes supersticions succeeixen unes altres. El viatger no dóna per gaire: tres dies dedicats a ciutats diferents: Bruges, Gant i finalment Brussel·les. A la primera ciutat el diumenge de pasqua la gernació era impressionant. Malgrat ser el país que menys turisme rep d'Europa, el cas és que la ciutat no sembla tenir altre negoci. És un senyal de distinció parlar contra el turisme com a exemple d'activitat supèrflua, però cada cop més tinc la impressió que a nombrosos llocs simplement consisteix l'única alternativa. Fent abstracció de la gernació Bruges és un lloc d'una qualitat especial. Després d'un renaixement espectacular, el patrimoni artístic és excel·lent amb treballs de Van Eyck i el Bosc, la ciutat entra en un període de decadència que li permeté entrar a l'època moderna convertida en una ciutat museu. Els canals i la seva septentrionalitat la posen segurament per davant de Venècia com primer destí turístic per a melancòlics. Gant també té canals, una bona quantitat d'edificis notables i una obra fonamental de la pintura renaixentista: l'adoració del bé místic de Van Eyck. A Brussel·les, vaig poder gaudir de la plaça gran, un de les millors del continent, i veure l'exposició sobre El Greco, la qual fa un recorregut sobre la controvertida valoració crítica d'aquest autor, molt poc apreciat fins no fa gaire.