Final d'un miratge

Els diaris britànics han informat darrerament d’un canvi de cicle a Irlanda. Després d’una dècada de suspens de l’activitat més definitòria del país, la emigració, en la qual fins i tot el país havia començat a atreure població de l’Est europeu, la situació s’ha capgirat completament. Els originaris de l’Est retornen i els irlandesos, com era habitual, tornen a marxar. L’any 2009 60000 deixaren la illa amb permisos de treball per anar a Canada, Australia i Nova Zelanda, una quantitat molt significativa en un país de quatre milions i mig d’habitants. Eire havia basat la seva prosperitat dels anys passats, quan era el tigre cèltic, molt fonamentalment a la construcció. Com a d’altres contrades la prosperitat però s’ha mostrat efímera i amb poc fonament i sense haver tingut ni el temps ni la voluntat de construir unes xarxes socials anàlogues a las dels països capdavanters de la unió, tocar el dos sembla l’única sortida adient. Per unes altres mentalitats això seria dramàtic però, després de tot el que ha plogut a aquestes terres, la gent marxar amb una certa dignitat i sense fer escarafalls. El futur havia de ser diferent però està resultant sorprenentment igual al passat, una tendència que potser es repetirà a d’altres indrets.