How it is

Des de fa uns anys, la Tate Modern ha encarregat diversos projectes per omplir el gran espai on hi era la turbina de la fabrica original i que ara constitueix el vestíbul d’aquesta galeria d’art contemporani. Fa poc vaig experimentar el darrer d’aquests projectes ideat per l’artista polonès Miroslaw Balka, el qual ha instal•lat un contenidor de grans dimensions. Entrar en el seu interior, suposa endinsar-se a la foscor més absoluta en un espai mancat de tota mena de referència, llevat del soroll o de la veu dels que han entrat amb tu. La sensació fou de profunda i completa desorientació. Al capdavall i pensant-ho bé, caminar a les fosques per llocs del tot desconeguts no és una experiència gens habitual. Tot i que el pamflet de presentació feia una potser inevitable referència al platònic mite de la caverna, jo vaig pensar més aviat a les aigües profundes de les que Descartes parla al començament de la segona meditació. Una obra, en definitiva, del tot subtil perquè no té una altra matèria que la fornida per la nostra imaginació potser poruga i quasi segur, en aquest cas, extraviada.