2/28/2010

Funcionaris

Fent temps per defugir les sempre avorrides tasques de correció, ensopego tafanejant pel singular un article especialment repulsiu (cosa habitual en aquest diari, d'altra banda) dedicat a la qüestió dels funcionaris. Entre d'altres bestieses hi ha dos que em criden l'atenció: d'una banda, l'autor parla del mite de les vuit hores com a una relíquia ideològica incoherent i fora de temps. D'altra banda afirma que un dels errors de Pujol fou contractar massa funcionaris, tot imitant l'administració espanyola.
La primera afirmació em va interessar per la profunda ignorància mostrada per l'autor, Les vuit hores no són un invent dels progres triomfadors del maig del 68, sinó una de les reivindicacions bàsiques del moviment obrer; una reivindicació perfectament enraonada d'altra banda. L'alienació de la que parlava Marx no era fruit de cap prejudici ideològic sinó una descripció d'una situació intolerable. El treball fabril era alienant. Ara aquesta mena d'alienació no es troba a les nostres societats, però en tenim d'altres, a les quals els discursos ideològics dominants els atribueixen més glamour però que no són essencialment diferents. Hom pot fer un discurs glorificador de les malalties, però això no serveix per guarir els malalts. La competivitat i els conceptes utilitzats en aquests casos, només tanquen la qüestió pels capaços de pensar que el creixement econòmic és una finalitat en ella mateixa.
L'altra afirmació té una part indubtable de veritat. De fet, és un dels motius pels quals Pujol descol·locava l'esquerra, fent en alguns casos les polítiques que l'esquerra hauria hagut de fer. Segurament no tenia massa més alternatives i és aquesta política la que en un molt bona part ha aconseguit que a Catalunya durant algunes dècades més, no gaires, hi segueixi havent una classe mitjana, un grup social ràpidament en desaparició a d'altres contrades; un luxe que Occident ja no es pot permetre. L'article, signat per un tal Canosa a una secció anomenada pastilles de papiroflèxia, és una bona mostra de la curiosa ideologia catalana que està definint-se a la Catalyunya post-tripartit i que en un cert sentit valdria la pena estudiar si no fos per que a diferència de l'alemanya, aquesta no és un perill ni pel mon, ni per Espanya, només per nosaltres mateixos.
Per acabar amb el tema dues coses més sobre els funcionaris. A Catalunya no sé si globalment en sobren, però és clar que a determinats nivells en manquen. A les esferes superiors una substitució de càrrecs nomenats en funció de quotes per partit per professionals preparats només seria beneficiosa. En segon lloc, el marc legal de disciplina pels funcionaris fa molt temps que existeix. No cal pas crear-ne cap. Un altre cosa és que no s'utilitzi cosa que evidentment succeix molt rarament per motius en part atribuïbles a la covardia congènita dels nostres governants i a llur desinterès real perquè aquestes coses funcionen. Negar en aquest punt concret una responsabilitat palesa dels sindicats majoritaris és, no ho discutiré pas, impossible.

Etiquetes de comentaris: , , ,

2 Comments:

Blogger "el Primo" said...

Perdona que et contradigui, però crec que t'equivoques quan dius que l'alienació de que parlava Marx ja no existeix. És clar que existeix! Ja existia a l'època dels caçadors-recolectors i segueix existint avui, a tot arreu. Allà on hi ha una persona que treballa, hi ha una persona alienada. Només cal veure l'etimologia de la paraula. El problema dels socialistes és que no han entès aquest fet bàsic.

8:01 p. m.  
Blogger Jordi said...

No allò que no existeix és l'alienació provocada pel treball a la fabrica a un país com a Catalunya on la industria ha desaparegut pràcticament. Que a les formes contemporànies de treball es dona una altra forma d'alienació és un fet del tot clar. I em sembla que el movil i l'ordinador són en aquest sentit instruments molt potents.

10:32 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home