Els bons salvatges

Pels motius habituals, el viatge de l'antic aeroport de los Rodeos fins a Barcelona, se'm fa llarguíssim i tinc com a companyia un volum del llibre del Ferran Saez que contribueix a fer-se suportable la situació. La informació continguda al llibre no és de fet nova pels, evidentment pocs, que coneixíem la seva inèdita tesi doctoral de l'any 92. La informació de la tesis es molt més exhaustiva com correspon al gènere, però és el lloc de provinença de les línies generals de l'argumentació i la idea fonamental de fer la gènesi d'aquesta figura del bon salvatge. Aquest nucli original s'enriqueix amb una esquemàtica però demolidora fenomenologia de les aberracions jo no diria de l'esquerra, sinó d'allò que hi ha en lloc de l'esquerra, la qual constitueix una transició entre el temps de la publicació de la tesis, recordem 1992 l'any de la Barcelona olímpica, i uns anys posteriors més aviat decebedors.

Com que no disposo del text del 92 no tinc l'oportunitat de posar a prova la meva memòria. No recordo però que llavors es tractés la figura de Rousseau i possiblement les pàgines dedicades en aquest llibre són de les més necessàries i esclaridores, pel que tenen per ajudar a entendre el personatge des d'un context força més autèntic del que forneixen les històries de la filosofia. Un gènere del que cada cop tinc més clar el seu caràcter falsejador i només per això caldria aplaudir un treball com el del Ferran