The sacred made real

Maria Magdalena meditando sobre la crucifixión (Pedro de Mena)

San Francisco en Meditación (Zurbarán)
Fins avui ha tingut lloc a la National Gallery, l'exposició The Sacred Made real, una exposició que mostra alguns tresors de l'art sacre espanyol, il·lustrant la interrelació entre la pintura i l'escultura del període. La primera és molt coneguda a Gran Bretanya. Per raons històriques, als seus museus hi ha una representació de primer ordre. La segona en canvi no ho és gaire i representà una sorpresa per una bona part del públic britànic, poc acostumat al descarnat naturalisme d'aquestes escultures i la utilització de la fusta policromada. La selecció de les pintures és ben variada. Algunes obres provenen de Madrid, Sevilla i Barcelona però una bona part ja hi eren al país, com el Sant Francesc en meditació de més amunt que constitueix un dels tresors de la National Gallery i que aquí llueix extraordinàriament. El joc de llum d'aquest cuadre de Zurbarán és senzillament extraordinari. Les escultures venen d'Espanya. Els autors més representats són Martínez Montañes i Pedro de Mena. Hi ha sis espais a l'exposició. El primer vol presentar la interrelació entre pintura i escultura que es troba en aquest període. El segon està dedicat als retrats. El tercer a una de les temàtiques bàsiques dels artistes del període: la meditació de san Francesc. La quarta, la més gran, a la passió. La cinquena al tema de la mort i finalment la darrera vol reproduir l'ambient de les sales De Profundis on els monjos eren exposats abans de ser enterrats i només s'exposa el San Serapió de Zurbarán.

La finalitat de l'exposició és doble: presentar una modalitat artística poc coneguda i mostrar com la interrelació amb la escultura fou una de les causes d'un dels mèrits més importants de la pintura espanyola d'aquell moment: la seva facilitat i felicitat per representar la tercera dimensió que permet parlar del seu caràcter escultòric. El contrast d'altra banda amb els testimonis del XVII anglès que sovint trobo per aquestes contrades no pot ser més viu i fa difícil pensar a un denominador comú per dues cultures al capdavall tan contraposades.