Jean Simmons

Ahir a les pàgines de The Observer vaig assabentar-me de la notícia de la mort de Jean Simmons. Molt oblidada, com vaig poder comprovar ahir mateix parlant amb alguns companys, fou, tanmateix, una de les estrelles més populars produïdes pel cine britànic, tot i que la major part de la seva carrera es desenvolupà als Estats Units. La seva primera aparició important fou a un dels millors films rodats per David Lean, Great expectations, on feia el paper de la protagonista femenina als seus anys d’infantesa. A Estats Units treballà sovint als Blockbusters de l’època des de The Robe fins a Spartacus. Dos dels seus papers mereixen em sembla un especial record: el sergent de l’exèrcit de salvació Sarah Brown al musical de Mankziewick Guys and dolls, una pel•lícula si voleu poca-solta, però entranyable i coherent i, per damunt de qualsevol altre, el seu paper a Angel Face d'Otto Preminger on feia una rèplica potent i convincent del més escèptic i fatalista dels herois negres protagonitzats per Mitchum, un paper molt allunyat del registre habitual d'aquesta actriu però on reeixí a construir un dels retrats de dona desequilibrada més atractiu de la història del cinema.