Garbo

Per fer més curt aquest dia de vacances, inesperat i immerescut, faig els pocs metres que em separen del cine Melies per veure Garbo, el documental d'Edmund Roch sobre Juan Pujol, l'espia català decisiu al desenllaç de la segona guerra mundial. Sempre m'agrada atansar-me a Can Balaguer. Ho feia sovint mentre vivia a Barcelona, però en aquest darrers anys només he pogut anar en dues ocassions: la d'avui i un documental sobre els bombardejos de Barcelona.

El film de Roch ha tingut molt bona crítica, em sembla que justificadament. El director fa una aposta per defugir l'enfocament canònic del documental, prescindint de la veu en off, un recurs que potser no facilita les coses a l'espectador, però que el deixa en llibertat per seguir la peripècia d'aquest personatge, tan verídic com increïble, de manera adient. L'autoritat del narrador és substituïda per entrevistes amb alguns dels que han seguit la seva pista i per una utilització intel·ligent de fragments de films, escenes en principi "fictícies" ,que connectades amb la narració, esdevenen sorprenentment veritables. Un dels més utilitzats és Our man in the Havana i certament la connexió és prou gran com per preguntar-se si Graham Greene s'inspirà directament a Pujol, per construir la història del venedor d'aspiradores interpretat per Alec Guinnes. La visió del film és recomanable pels inclinats a assumir la inevitabilitat de la història i menystenir el paper que allò en principi insignificant, l'atzar o un individu singular, pot acabar adquirint.