12/06/2009

Constitució

Dimarts commemorarem l’aprovació de la constitució a l’institut espanyol. Em demanen que parli una mica de la transició a Catalunya. El dia de les primeres eleccions em faltaven encara deu dies per fer quinze anys. Probablement no n’entenia gaire res tot i que vaig seguir el procés amb una atenció extrema. El problema llavors era que em constava decidir-ne. Plantejat com a mercat de projectes utòpics moltes de les propostes eren ben atractives. Trenta anys després la meva atenció ha minvat i crec que entenc alguna cosa més però, francament, sovint preferiria no entendre’n. Si més no el dia que no entengui res de res em sentiré, llavors sí, plenament integrat al paisatge humà del meu país.

Etiquetes de comentaris: ,

2 Comments:

Blogger Teresa said...

El paisatge humà del nostre país ha estat convenientment desintegrat, any rere any, segle darrere segle, a fi i efecte que arribem al punt on som ara: no saber qui som. És un problema vital i filosòfic de primer ordre el que hem de resoldre. Per sort, la vida és tossuda, va més enllà dels nostres enterradors, com deia Pujols.

3:08 p. m.  
Blogger Cristina said...

Fem pena, totalment.

6:55 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home