Top of the world
Saint Paul des del darrer pis de la Tate Modern
Els gratacels de la city
El Barbican
Visió occidental del riu
Pugem a Sant Pau dissabte el matí. No havia estat a dalt de tot des del 1993 amb el meu germà (si que vaig visitar la nau i la cripta fa tres anys com vaig explicar a aquest dietari). Des de llavors el paisatge s’ha renovat totalment. Allò que constitueixen els elements dominants no eren llavors: els gratacels de la City, els de Canada Water, el London Eye, més a prop el pont que permet accedir a la Tate Modern des del nord, el Globe ... Realitats totes elles inesperades segurament en aquell moment, com era del tot inesperat per mi pensar que acabaria esdevenint un membre d’aquesta comunitat que ara per ara constitueix la primera ciutat del món.
Els gratacels de la city
El Barbican
Visió occidental del riu
Pugem a Sant Pau dissabte el matí. No havia estat a dalt de tot des del 1993 amb el meu germà (si que vaig visitar la nau i la cripta fa tres anys com vaig explicar a aquest dietari). Des de llavors el paisatge s’ha renovat totalment. Allò que constitueixen els elements dominants no eren llavors: els gratacels de la City, els de Canada Water, el London Eye, més a prop el pont que permet accedir a la Tate Modern des del nord, el Globe ... Realitats totes elles inesperades segurament en aquell moment, com era del tot inesperat per mi pensar que acabaria esdevenint un membre d’aquesta comunitat que ara per ara constitueix la primera ciutat del món.
Etiquetes de comentaris: Crònica personal, Londres
0 Comments:
Publica un comentari a l'entrada
<< Home